METODOLOGIA TILC: PILOTA VALENCIANA

Les instal·lacions originàries per a la pràctica de les diferents modalitats són els mateixos carrers. No obstant açò, a causa de l’evolució de la societat, les dificultats que comportava la practica continuada als carrers de les ciutats, i les nombroses prohibicions, portaren a la creació d’instal·lacions específiques per a les diferents modalitats existents: TRINQUET CARRER ARTIFICIAL En primer lloc, el Trinquet,  és la instal·lació esportiva més coneguda de la Pilota Valenciana. S’hi practiquen les dos modalitats més importants i que compten amb jugadors professionals, el raspall i l’escala i corda. És un recinte tancat on les quatre parets que el delimiten prenen part en el joc.   En segón lloc, el carrer artificial,  facilita la pràctica de la pilota imitant molt bé els originals amb balcons, portes, finestres, rastells... En podem trobar en molts pobles de la comarca de l’Horta, i es practiquen  les mateixes modalitats que en els carrers naturals.

Juntament amb el raspall és la modalitat més estesa i es practica a la majoria dels trinquets. Es juga individual o per equips, la regla més important és que la pilota passe per damunt de la corda i sols pot pegar un bot abans de jugar-la. Destaca la velocitat del joc i de la pilota i, sobretot que fins i tot els espectadors participen dins del joc. Els elements que identifiquen un trinquet per a jugar a escala i corda són els següents:  a) El terreny de joc haurà d’estar dividit obligatòriament per una corda central. b) El dau serà el quadre on ha de caure la pilota en la jugada de la ferida.  c) La pedra és on s’ha de botar la pilota per a començar el joc.  d) La llotgeta és l’espai per al públic, situat al costat del dau.  e) El palquet és el balcó que està situat damunt de la llotgeta.  f) Les muralles són les parets laterals del trinquet, mentre que els rebots són les parets frontals.  g) L’escala és la graderia longitudinal que comença des de baix del trinquet.  h)

El raspall és també conegut per raspot o raspallot. El terreny de joc per a jugar pot ser el trinquet i el carrer, la diferència més notable respecte al joc a l'alt és que la pilota es juga sempre de bo, encara que rodole per terra, i com que la mà del jugador ha de raspar el paviment, per aquest motiu, el seu nom. Les partides d'aquesta modalitat podran jugar-se de les següents maneres: Individuals (mà a mà),  Dobles (2 contra 2),  Triples (2 contra 3 i 3 contra 3)  Pactats (desafiaments que utilitzen altres composicions). Els components d'un equip seran, el rest (que farà el saque), el mitger i el punter. Començada la partida, cada equip es col.loca en una part del trinquet, un al rest i l'altre al dau. La treta es farà botant la pilota dins del dau i pegant-li en colp lliure (es podrà avançar o posar qualsevol ratlla de falta segons pacte previ). Una vegada efectuada la treta si la pilota arribara al frontó per l'aire, es tornarà al primer bot o

Podem dividir l´escalfament en diferents parts, per exemple:  a) Treball de mobilitat articular , en el qual es tractaran especialment les articulacions més implicades en el joc de pilota.  • Flexo-extensió de turmells sense xafar la pilota en posició de quadrupèdia.  • Rotació de genolls amb la pilota entre les cames.  • El huit amb les cames obertes i estirades.  • Rotació de cintura passant la pilota al company situat a la nostra esquena.  • Hiperextensió de tronc passant la pilota per dalt del cap del company de darrere i arreplegant-la per sota les cames.  • Mobilitat de columna aguantant la pilota entre a nostra esquena i una paret.  • Rotació de columna cervical aguantant la pilota entre la barba i el pit. • Rotació de canells i muscles des de la posició de braços en creu.  b) Augment de pulsacions per mig d’ exercicis de carrera i coordinació dinàmica general , per exemple: començar amb una carrera suau botant i agafant la pilota, pas lateral empomant-la com si anà

Moltes culturesde tot el món s'han significat per la pràctica de diferents modalitats de jocs de pilota a mà: olmeques, maies, perses, egipcis, japonesos, grecs i romans. Tots aquests pobles van crear estils adaptats a la seua cultura. Amb el pas del temps aquestes pràctiques lúdiques i culturals s'han perdut però en algunes regions encara subsisteixen. Una de elles és la pilota valenciana, que es continua practicant hui en dia. La pilota a mà va arribar a terres valencianes mitjançant els cavallers de la Provença, que acompanyaven al rei Jaume I en la seu conquista. D'ahí que les primeres referències del joc de pilota les trobem a les acaballes del segle XIII en la menció a la placeta del Jugador de pilota a Alcoi, poc temps després de l'atac d'Al-Azraq a la vila, l'any 1276. En l'actualitat, molts dels ajuntamentsdel País Valencià han optat per recuperar la pràctica de la Pilota valenciana com un dels seus senyals d'identitat més preats. Destacan